L'olfacte

L'olfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors El sentit de l'olfacte té un paper molt important en la percepció del gust. Així doncs quan els aliments són mastegats i paladejats alliberen substàncies volàtils que capta el sistema olfactiu i envien senyals al cervell. Aquest les interpreta conjuntament amb les senyals gustatives per tal de percebre'n el gust.

El gust

El gust es detecta amb la llengua. La llengua té diferents zones i a cada una capta un sabor diferent: A la punta capta el salat, als extrems de la punta el dolç mes cap a dalt l'àcid i al final de la llengua l'amarg. hi han algunes profecions en les que es necesita teirla sensibilitzada

L'oida

L'oida consta de tres orelles, orella externa, mitjana i orella interna.
 A dins de l'oida externa hi trobem: Pavelló de l'orella i Conducte auditiu extern.  A l'oida mitjana hi trobem: Timpà i la meitat de la cadena d'ossets, i per últim a l'oida interna trobem: L'ltre meitat de la cadena d'ossets la trompa d'Eustaqui, el nervi auditiu, el cargol i els canals semicirculars.


EL FUNCIONAMENT DE LA ORELLA


Audició: el pavello de l'orella capta els sons i els transmet a través del canal auditiu extern, el timpà vibra i transmet la vibració per la cadena d'ossets, i  als líquids del cargol on  hi han unes célules mecanoreceptores sensibles. Per acabar aquestes célules transformen les vibracions en impulsos nerviosos que es transmeten  pel nervi auditiu fins al cervell.

Il·lusions òptiques

Una il·lusió òptica és una imatge que no es realitat, i que enganya al cervell.

Els mags, per exemple, creen il·lusions òptiques, utilitzen il·lusionisme i màgia blanca.

A la vida cotidiana també n'hi  han il·lusions òptiques, com per exemple l'arc de san martí o el fet de que quan t'allunyes de les muntanyes es veuen blaves pel reflexe del sol i el cel.

Que veiem  il·lusions òptiques no significa que el nostre cervell no estigui capacitat per veure la realitat, només que el cervell veu el que esta acostumat a veure, encara que no sigui la realitat